Educació

Un nou curs escolar: els mateixos reptes des de fa anys i les mateixes respostes

  • Actualitzat:
  • Creat:

Comunicat de la secretaria i la sectorial d'Educació amb motiu de l'inici del curs escolar 2019/2020.

Avui comença el curs escolar a Catalunya, un nou curs caracteritzat de nou per l’infrafinançament públic de l’educació a Catalunya, lluny del 6% que marcava la LEC, lluny de la mitjana de països del nostre entorn, a la cua d’inversió dels països de l’OCDE, sense una clara reversió de les retallades i un llarg etcètera.

Efectivament no es pot fer tot de cop, però entre fer-ho tot i no tenir res de nou en ferm, més enllà de la retòrica, hi ha un abisme.

Respecte a l’educació 0-3, hi ha una manca absoluta de compromís per part dels successius governs independentistes a la Generalitat. Mentre destinen 0 € a escoles bressol públiques des de 2012, segueixen mantenint les llars d’infants privades.

No s’ofereix en general una atenció adequada a l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), atribuïble a la manca de recursos destinats -especialment pel que fa al personal de suport docent i no docent i al temps educatiu no lectiu, com el servei de menjador o les extraescolars-, i a les deficiències respecte a l’oferta de formació i assessorament suficients i adequats al professorat.

No hi ha cap avenç significatiu en la lluita contra la segregació escolar. Què es fa per estabilitzar plantilles en centres de màxima complexitat? I l’extensió de Plans educatius d’entorn? I les anunciades ajudes per a materials didàctics i de tecnologies d’aprenentatges i coneixement? Res.

Tampoc hi ha una línia clara de treball conjunt, amb les autoritats competents al territori, per a la promoció de l’escolarització plena i la lluita contra l’abandonament i l’absentisme escolar.

Respecte a un nou model que permeti abordar el temps del migdia com un espai educatiu més i plenament incardinat dintre del sistema escolar, tal com la qüestió exigeix, en aquest curs no hi ha cap pas rellevant respecte el nou decret de menjador, hereu d’una reforma des del 1996, que només aborda el menjador escolar i no l’espai educatiu de migdia. Ara bé, sí que es recupera el menjador a la secundària en els 25 instituts escola iniciats enguany, però amb la imprescindible despesa municipal en infraestructures, manteniment i singularment subministres.

Es continua amb una estratègia de darrera hora i a correcuita pel que fa a les ràtios. Només es donen solucions a curt termini davant la falta de places en cursos concrets i s’obvia la necessitat d’una estratègia global per abordar les importants dificultats existents en diverses poblacions de Catalunya.

Pel que fa a la Formació Professional, aquest nou curs se’ns presenta una llei sense desenvolupar, un debat permanent entre les competències de Treball i d’Educació, una aposta per l’FP dual, però combinat amb una creixent precarització de l’alternança i de la figura de l’aprenent. Aquest no és, sens dubte, el camí que demanda una veritable aposta per una FP que respongui als reptes del segle XXI.

Les construccions escolars són encara insuficients respecte a la capacitat de programació i especialment deficients en els terminis d’execució, quan a més es commina als ajuntaments a finançar-se obres noves i grans reformes, quan aquestes són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.

Des de la secretaria i la sectorial d’Educació del Partit dels Socialistes de Catalunya fem una valoració positiva dels pocs programes experimentals que són novetat enguany -servei comunitari, reforçament de les competències orals, el batxillerat flexible, etc.-, però la realitat és que seguim on érem, l’educació a Catalunya està pitjor que el 2010 i sembla que anem pel camí de consolidar una dècada d’involució educativa al nostre país.